diumenge de 12 h a 13 h

8 de novembre de 2020

Espai: Sala Sandaru

Barcelona Districte Cultural

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

SINOPSI

És un símbol de com pot arribar a ser la natura de tossuda i de quant pot arribar a suportar un ésser viu per seguir estant viu. En Jojo és un orangutan condemnat pels homes a una vida de captivitat lligat per una cadena. Però en Jojo és també la primera baula d’una cadena de salvació orquestrada per homes que volen salvar els animals d’altres homes. En Jojo, l’orangutan protagonista de la història de la companyia Borja Ytuquepintas, va ser caçat de molt petit i condemnat a viure lligat i malnodrit durant onze anys fins que algú es va apiadar d’ell i, per poder-lo salvar i per poder-lo rescatar i acollir, va fundar Animal Rescue, una ONG que després ha ajudat molts animals a recobrar la seva llibertat. En Jojo, malgrat que va ser rescatat, mai va poder ser alliberat perquè el seu cos, els seus ossos, van quedar deformats pels anys de sofriment i de manca d’aliments. En Jojo, com a símbol que per a molts és d’una mirada de respecte cap a la natura i la resta d’animals amb qui la compartim, és el protagonista del nou espectacle de la companyia mataronina Borja Ytuquepintas que combina sobre l’escenari el seu tradicional art amb sorra amb la música i un titella gegant, el qual representa en Jojo. El treball d’aquesta companyia té el seu eix en el dibuix amb sorra que fa Borja González sobre una taula de llum i que es projecta a una pantalla gegant, una feina que adquireix tota la seva força poètica gràcies a la música i, en aquesta ocasió, amb la interactuació amb el titella gegant que representa en Jojo, primer en la seva infància i després, ja alliberat, en la seva vida adulta.

És dibuixant i titellaire, però també és un acròbata format a l’escola de Rogelio Rivel i especialitzat en equilibris. I les tres disciplines en què s’ha format i que són la seva passió es troben a sobre de l’escenari dels espectacles de Borja González, que fa prop de cinc anys va fundar la companyia Ytuquepintas, juntament amb el pianista Roc Sala. En aquest lustre la companyia ha creat espectacles com Somnis de sorra (que es va poder veure en el nostre circuit en la tardor del 2017). Ytuquepintas té la seva seu a Mataró. La companyia ha viatjat amb els seus espectacles per alguns dels festivals més importants d’Espanya, França, Grècia, Portugal i els Estats Units. Somnis de sorra es va poder veure al circuit Barcelona Districte Cultural.

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Preu: Gratuït

Dissabte de 18 h a 19.30 h

12 de desembre de 2020

Espai: Sala Sandaru

Barcelona Districte Cultural

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

SINOPSI

Toquen, pessiguen i bufen qualsevol objecte susceptible de ser bufat, pessigat o tocat. Des de rodes de bicicleta a cafeteres, des de les potes d’una cadira a una mànega d’aigua o unes bales de jugar. I és que aquests músics, potser excèntrics, potser visionaris, agosarats segur, defensen que qualsevol objecte que pugui ser bufat, pessigat o tocat és capaç de fer, no soroll, sinó música i no una música qualsevol, sinó bona música, molt bona. La seva teoria? Que la música va arribar abans que els instruments i que, quan no hi havia instruments, qualsevol cosa servia per fer música, una música amb sonoritats que les cotilles ens han fet oblidar, amb possibilitats que les regles ens han fet abandonar. Una música més espontània, que és la que ells volen recuperar i passejar. L’Orquestra Reusònica ha fet del reciclatge el pal de paller de la seva filosofia; de l’ecologia, la seva divisa als escenaris, i de la música, de la bona música, l’eix sobre el qual pivota la seva trinitat reusònica. “Potser és una excentricitat musical, però, si aquests objectes no fessin bona música, no els faríem servir perquè no seria divertit”, explica aquest trio que, si han de definir-se, parlen de música ecològica, vulgui dir aquesta etiqueta el que vulgui dir i que ni ells mateixos ho acaben de saber.

TRIO REUSÒNIC

Podeu tenir dubtes sobre quin serà l’instrument que tocaran aquesta nit sobre l’escenari, però no en podeu tenir cap de les seves habilitats com a músics, perquè les han passejat durant anys per molts escenaris i al costat d’artistes ben diversos. Rocco Pappio, l’encarregat de pessigar tot allò que es deixi, és compositor, instrumentista, cantant i inventor d’instruments amb materials reciclats. Xavi Lozano, bufador impenitent, és un multiinstrumentista que ha treballat amb Coetus, Bufa&Sons, Eliseo Parra o Jorge Drexler. I, “al toque”, Antonio Sánchez Barranco, percussionista que ha col·laborat, entre d’altres, amb Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda o Chicuelo.

DURADA: 90 minuts

ESPECTACLE RECOMANAT PER A NENS I NENES A PARTIR DE 8 ANYS.

FITXA TÈCNICA

Rocco Papìa: guitarra de 7 cordes, cordes i percussions "ReuSòniques", veu

Xavi Lozano: vents "ReuSònics" i tradicionals, veu

Antonio Sánchez Barranco: percusions "ReuSòniques" i tradicionals, veu

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Preu: Gratuït

Dissabte de 18 h a 19 h

3 d'octubre de 2020

Espai: Sala Sandaru

Barcelona Districte Cultural

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

SINOPSI

De pares que abandonen els fills. I de fills que no deixen mai abandonats els seus pares. Perquè en Polzet és tan petit com enorme. I, si els contes són eterns, és perquè els puguem donar tantes voltes com la història ens ho permeti.

A en Polzet el van abandonar els seus pares al bosc perquè no el podien cuidar, ni protegir, ni alimentar, ni mantenir, ni acaronar, ni amanyagar, ni omplir de petons, ni afartar de rialles... Ni a ell ni a la resta dels seus germans. Però en Polzet, tan petit com valent, ni va oblidar-se dels seus germans ni va renunciar a ajudar els seus pares quan en va tenir ocasió. En Polzet va fer el que els seus pares no havien estat capaços de fer: els va cuidar.

Però el conte que Perrault va immortalitzar (donant una primera volta al que els germans Grimm havien escrit anys abans) es pot explicar de tantes maneres com es pot llegir. I segons qui te l’expliqui podràs entendre’l d’una manera o d’una altra. Te’l pot explicar el pare quan ets petit. Li pots explicar tu a ell quan ja s’ha fet gran. Us el podeu explicar l’un a l’altre provant de recordar totes aquelles nits, fa ja tants anys, que el vau llegir plegats al llit esperant que la son arribés i els somnis ens fessin a tots una mica millors.

Zum-Zum Teatre signa la versió catalana d’aquesta adaptació que fa uns anys (el 2013) va fer del conte de Perrault la companyia basca Teatro Paraíso i que va signar Iñaki Rikarte, l’autor i director basc que fa uns anys va enlluernar-nos amb Andrés y Dorina, que, com en Polzet, també abordava la crueltat de la malaltia d’Alzheimer.

Premi de la crítica millor espectacle Familiar 2019

DURADA: 50 minuts

ESPECTACLE RECOMANAT PER A NENS I NENES A PARTIR DE 6 ANYS.

FITXA TÈCNICA

Autor: Iñaki Rikarte

Traductora: Anna Manso

Música: Iñaki Salvador

Espai Escènic: Ikerne Gimenez

Producció: Zum-Zum Teatre

Direcció Tècnica: Sergio Sisques

Intèrprets: Jesús Agelet i Ramon Molins

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Preu: Gratuït

Dissabte de 18h a 19h

25 d'abril de 2020

Espai: Sala Sandaru

Barcelona Districte Cultural

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

Inici de l'espectacle a les 18 h

SINOPSI

Hi ha qui pot sentir, però és incapaç d’escoltar i qui, malgrat que no pot sentir ni les veus, ni la música, ni els sorolls, és capaç d’escoltar la veritat. Perquè hi ha vegades que els desavantatges es converteixen en avantatges i que ser diferents és el que ens permet ser únics. I això és el que li va passar a la Clara, una de les nenes que vivia a Hamelín, l’única que no es va deixar enganyar per la música del flautista, gràcies al fet que era sorda. I la Clara, a qui la sordesa va fer única i va preparar millor davant del problema, va aconseguir salvar el ser germà, Bruno, i la resta d’infants del poble del malvat flautista que, per venjar-se d’un alcalde dolent, va estar a punt de cometre una gran atrocitat. Partint de la premissa que una de les nenes d’Hamelín era sorda, els Farrés Brothers, en un espectacle de titelles, objectes i actors narrat amb llenguatge de signes, donen la volta al conte de tota la vida narrant les peripècies del músic i dels infants des de dos punts de vista: el de qui sent la música i es deixa enganyar per la seva melodia i el de la nena que, privada de l’oïda, és capaç d’erigir-se com l’única que pot escoltar la veritat.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Tot el muntatge es narra amb la coreografia de les mans i es dobla, amb la paraula. Per això, ha estat necessari que els dos actors coneguin el llenguatge de signes, extrem que evidencia el compromís.” JORDI BORDES, RECOMANA.CAT https://recomana.cat/obres/el-silenci-dhamelin/critica/gran-esforc-dels-farres-brothers-amb-un-resultat-no-prou-excellent

FITXA ARTÍSTICA

Creació: Jordi Palet, Olalla Moreno, Jordi Farrés, Pep Farrés, Íngrid Domingo

Text: Jordi Palet i Puig

Interpretació: Olalla Moreno, Jordi Farrés, Pep Farrés

Direcció: Jordi Palet i Puig

Assesorament en Llengua de Signes Catalana (LSC)

- Traducció a la llengua de signes 

Durada: 55 minuts.

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Preu: Gratuït