Dissabte de 18 h a 19 h

15 de maig de 2021

Espai: Sala Sandaru

SINOPSI

Els llençols no els segresten cada matí... potser perquè no en tenen. El llit no és territori de somnis, perquè a ells no els els regalen... ells els han de conquerir. I l’escola no és mai un càstig sinó una benedicció, un lloc que pot ajudar-los a convertir les seves il·lusions en oportunitats, les seves esperances en futur, les seves mancances en una realitat pròspera. Així que cada matí, quan emprenen el camí cap a l’escola, s’enfronten a una aventura que entenen plena d’esperança malgrat la duresa d’haver de caminar dos, cinc, deu quilòmetres, d’haver de travessar deserts, rius, muntanyes i valls, d’haver-se d’enfrontar amb animals salvatges, d’haver d’avançar en una cadira de rodes que els germans petits, que també van a l’escola, han d’empènyer. De camí a l’escola és una història d’aventures i d’esperances, les d’uns nens que veuen el coneixement com l’única manera de prosperar en un món dur, advers, un món que no els posarà res a l’abast, que els obligarà a lluitar i a esforçar-se per aconseguir una petita engruna d’esperança. Aquesta és la història que explicava el documental Camí a l’escola, de Pascal Plisson (premi César al millor documental l’any 2014) inspirant-se en les vivències de Jackson (11 anys, Kènia), Carlitos (11 anys, Argentina), Zahira (12 anys, Marroc) i Samuel (13 anys, Índia). I aquesta és la història que va copsar els membres de la companyia Campi qui Pugui, que van decidir convertir-la en una obra de teatre resumint totes les històries en una: la de tres germanes, una en cadira de rodes, que han d’arribar al seu destí, l’escola, travessant infinitat d’aventures sempre amb el somriure en la boca i el cos vessant ganes per arribar-hi. Campi qui Pugui, una companyia fundada a Castellserà (l’Urgell) el 2007 i responsable de títols com Rats i Manneken’s Piss (amb el qual van guanyar un premi Max), per fer realitat l’obra de teatre que havien somiat es van rodejar d’un gran equip: Rosa Díaz (líder de La Rous, que va ser Premio Nacional de las Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud l’any 2011) a la direcció; Pascal Gaigne com a responsable de la banda sonora; i Rosa Solé i Joan Pena com a responsables de vestuari i escenografia.

Preu: Gratuït

Dissabte de 18 h a 19 h

20 de març de 2021

Espai: Sala Sandaru

Barcelona Districte Cultural

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

SINOPSI

És un símbol de com pot arribar a ser la natura de tossuda i de quant pot arribar a suportar un ésser viu per seguir estant viu. En Jojo és un orangutan condemnat pels homes a una vida de captivitat lligat per una cadena. Però en Jojo és també la primera baula d’una cadena de salvació orquestrada per homes que volen salvar els animals d’altres homes. En Jojo, l’orangutan protagonista de la història de la companyia Borja Ytuquepintas, va ser caçat de molt petit i condemnat a viure lligat i malnodrit durant onze anys fins que algú es va apiadar d’ell i, per poder-lo salvar i per poder-lo rescatar i acollir, va fundar Animal Rescue, una ONG que després ha ajudat molts animals a recobrar la seva llibertat. En Jojo, malgrat que va ser rescatat, mai va poder ser alliberat perquè el seu cos, els seus ossos, van quedar deformats pels anys de sofriment i de manca d’aliments. En Jojo, com a símbol que per a molts és d’una mirada de respecte cap a la natura i la resta d’animals amb qui la compartim, és el protagonista del nou espectacle de la companyia mataronina Borja Ytuquepintas que combina sobre l’escenari el seu tradicional art amb sorra amb la música i un titella gegant, el qual representa en Jojo. El treball d’aquesta companyia té el seu eix en el dibuix amb sorra que fa Borja González sobre una taula de llum i que es projecta a una pantalla gegant, una feina que adquireix tota la seva força poètica gràcies a la música i, en aquesta ocasió, amb la interactuació amb el titella gegant que representa en Jojo, primer en la seva infància i després, ja alliberat, en la seva vida adulta.

És dibuixant i titellaire, però també és un acròbata format a l’escola de Rogelio Rivel i especialitzat en equilibris. I les tres disciplines en què s’ha format i que són la seva passió es troben a sobre de l’escenari dels espectacles de Borja González, que fa prop de cinc anys va fundar la companyia Ytuquepintas, juntament amb el pianista Roc Sala. En aquest lustre la companyia ha creat espectacles com Somnis de sorra (que es va poder veure en el nostre circuit en la tardor del 2017). Ytuquepintas té la seva seu a Mataró. La companyia ha viatjat amb els seus espectacles per alguns dels festivals més importants d’Espanya, França, Grècia, Portugal i els Estats Units. Somnis de sorra es va poder veure al circuit Barcelona Districte Cultural.

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Preu: Gratuït

Dissabte de 18 h a 19 h

10 d'abril de 2021

Espai: Sala Sandaru

SINOPSI

Llibretes obertes, llibretes tancades, algunes d’apilades, altres de desplegades i totes plenes de sorpreses. Llibretes esbossades que inventen paisatges i expliquen històries. Llibretes que són pomers i que dibuixen un camp d’arbres plens de fruites, grans i petites, a les quals algú està a punt de donar una queixalada. I entre les fulles dels pomers, entre les fulles de les llibretes, es passegen cargols, ocells i papallones i també l’Aran i el seu gos. Personatges fets de paper i cartró per explicar una història tan antiga com la vida, malgrat que el fum de les ciutats ens l’està fent oblidar: la de la llavor que cau a terra i arrela, dona fulles i creix, i ens regala fruits que, un altre cop, ompliran el camp de llavors.
Aquesta història, petita però enorme, ens arribarà a través del petit teatre fet de llibretes, cartró i paper dibuixats; però també de cançons de sempre que continuen sent cantades pels més petits, cançons com ara Sol, solet; Plou i fa sol; Pedra, pedreta; Cinc pometes té el pomer o Dintre d’una poma; interpretades amb un acordió diacrític i cantades amb una veu tan dolça com les pomes del pomer.
Una poma, un pomer és la proposta de la companyia De_Paper, que van fundar el 2014 el Joan Alfred Mengual, artista visual i titellaire, i la Núria Lozano, música, i que es va estrenar aquell mateix any amb una proposta de stop-motion (Les festes de Nadal), en la qual ja treballaven a partir de teatres de paper, titelles d’ombres, dibuix i música. Dins la panxa del llop (2015) va ser el seu primer espectacle.

FITXA ARTÍSTICA

Producció: De_paper

Direcció: Eudald Ferré

Músics i titellaires: Núria Lozano i J. A. Mengual

Disseny i creació audiovisual: De_paper Il·lustracions

Escenografies i titelles: J.A. Mengual

Disseny de llum, so i edició de vídeo: Oriol Rafí i Cesc Puig

Circuit estable d’espectacles professionals i programa de creació de projectes artístics comunitaris impulsat per l’ICUB.

Més informació a http://lameva.barcelona.cat/districtecultural

RESERVA D'ENTRADES A PARTIR DE DILLUNS 5 D'ABRIL

15 MINUTS ABANS DE L'ESPECTACLE S'ALLIBERARAN LES RESERVES QUE NO HAGIN RECOLLIT LA SEVA ENTRADA

Edat: A partir de 2 anys

On: Sala Sandaru

Preu: Gratuït

Preu: Gratuït